NORANTA ANYS!

Avui vespre he somiat

ses costums de s'antigor

i ara per recordar-ho

ho faré amb un glosat

i així quedarà explicat

lo que es somni ha volgut dir

i a més podrem compartir

lo que tenim en comú

ja que tots és ben segur

hem fet el mateix camí.

He vist a una possessió

un pagès monyint ses vaques

i a un lloquet de Ses Barraques

just arran des sestador

enganxà un carretó

una al·lota espavilada

i sortint de matinada

fora menester carnet

se n'anava a cercar llet

per ajudar a sa llocada.

He somiat un sementer

que el sembraven jovenells

volà un estol d'estornells

i anar a collir amb un paner.

També he vist un mercader

comprant dos mèns i un bou

fora fer massa renou

i és cert i bo de comprendre

que prest les tornava vendre

per guanyar-se un poc de sou.

I pel camí de Conies,

veïnats a cada lloquet:

son Banya en el seu indret,

passant allà molts de dies.

I allà on és ca ses ties

hi havia una botiga

com era costum antiga

tot venien a la menuda

sa botiguera sabuda

ven fideus i pa de figa.

Somiant he vist camins

que ara són ja carretera

i pujar es de Sa Murtera,

es Felips i també es Prims,

i els Verds de Sa Vall endins,

es de Son Quint i es Lobers,

i fora asfaltar carrers

jugant hi havia una al·lotea,

fer foc a una ximenea,

per dinar fideus roters.

Besar mans a sa padrina,

visitada a diari,

i passaven el rosari

els pares, el nin i nina,

i tancar tard sa cantina,

beure llet de letxeria,

posar una merceria

dins es carrer de Ciutat,

i sortir cada veïnat

a la fresca cada dia.

Repica el despertador

i es somni ara m'ha fuit

a punt de tocar les vuit

quan estava a lo millor.

Però em crida s'atenció

que tot el que he somiat

m'ha parescut realitat

talment com si ho hagués viscut

i és que es somni que he tengut

mu mare m'ho havia contat.

Una dona prou moderna

que ha avançat sempre amb el temps

plena de bons sentiments

per família i gent externa.

També qualque pic s'emperna,

mos dona qualque passada,

i acte seguit fa ensaïmada,

perquè així cada diumenge

feim es postre amb bona menja,

coca i pizza de picada.

Es cortado el fa a sa Bassa

que així pot llegir es diari

veu cada telediari

i concurs de tota classe

i si pot tot ho abraça.

Noranta anys és molta històri'

i així tots n'hem fet memòri'

del que un dia vaig somiar

que mu mare així ho contà

i serà un recordatori.

Mos volia reunir

arran d'aquesta taulada

i ho ha fet il·lusionada

per tots es que som aquí.

Moltes gràcies per venir

germans, cunyats i nebots

i aquí queden aquests mots

que estan fets amb alegria

i de cor desitjaria

salut i molts d'anys per tots.

Aina Juan Fons, al seu norantè aniversari. Any 2012