Mallorquines en el mundo

Un ja és a Estats Units
perquè allà l'han contractat
a una Universitat 
d'estudiants molt decidits.

S'altre ha arribat de París
que per allà hi fa un projecte
i ha agafat aquest trajecte
perquè ho ha trobat precís.

I malgrat vos sembli broma
n'hi ha una altra de viatge
per canviar de paratge
a Madrid i llavor a Roma.

És com un càstig de Déu
que troba me mereixia
perquè no era des gust meu
estudiar Geografia.

NORANTA ANYS!

Avui vespre he somiat

ses costums de s'antigor

i ara per recordar-ho

ho faré amb un glosat

i així quedarà explicat

lo que es somni ha volgut dir

i a més podrem compartir

lo que tenim en comú

ja que tots és ben segur

hem fet el mateix camí.

He vist a una possessió

un pagès monyint ses vaques

i a un lloquet de Ses Barraques

just arran des sestador

enganxà un carretó

una al·lota espavilada

i sortint de matinada

fora menester carnet

se n'anava a cercar llet

per ajudar a sa llocada.

He somiat un sementer

que el sembraven jovenells

volà un estol d'estornells

i anar a collir amb un paner.

També he vist un mercader

comprant dos mèns i un bou

fora fer massa renou

i és cert i bo de comprendre

que prest les tornava vendre

per guanyar-se un poc de sou.

I pel camí de Conies,

veïnats a cada lloquet:

son Banya en el seu indret,

passant allà molts de dies.

I allà on és ca ses ties

hi havia una botiga

com era costum antiga

tot venien a la menuda

sa botiguera sabuda

ven fideus i pa de figa.

Somiant he vist camins

que ara són ja carretera

i pujar es de Sa Murtera,

es Felips i també es Prims,

i els Verds de Sa Vall endins,

es de Son Quint i es Lobers,

i fora asfaltar carrers

jugant hi havia una al·lotea,

fer foc a una ximenea,

per dinar fideus roters.

Besar mans a sa padrina,

visitada a diari,

i passaven el rosari

els pares, el nin i nina,

i tancar tard sa cantina,

beure llet de letxeria,

posar una merceria

dins es carrer de Ciutat,

i sortir cada veïnat

a la fresca cada dia.

Repica el despertador

i es somni ara m'ha fuit

a punt de tocar les vuit

quan estava a lo millor.

Però em crida s'atenció

que tot el que he somiat

m'ha parescut realitat

talment com si ho hagués viscut

i és que es somni que he tengut

mu mare m'ho havia contat.

Una dona prou moderna

que ha avançat sempre amb el temps

plena de bons sentiments

per família i gent externa.

També qualque pic s'emperna,

mos dona qualque passada,

i acte seguit fa ensaïmada,

perquè així cada diumenge

feim es postre amb bona menja,

coca i pizza de picada.

Es cortado el fa a sa Bassa

que així pot llegir es diari

veu cada telediari

i concurs de tota classe

i si pot tot ho abraça.

Noranta anys és molta històri'

i així tots n'hem fet memòri'

del que un dia vaig somiar

que mu mare així ho contà

i serà un recordatori.

Mos volia reunir

arran d'aquesta taulada

i ho ha fet il·lusionada

per tots es que som aquí.

Moltes gràcies per venir

germans, cunyats i nebots

i aquí queden aquests mots

que estan fets amb alegria

i de cor desitjaria

salut i molts d'anys per tots.

Aina Juan Fons, al seu norantè aniversari. Any 2012

Devuit anys

M'has de perdonar el descuit

que la data me passàs

i que no et felicitàs

Joan quan feres devuit,

però ara tenc un buit,

prepararé aquest glosat

que n'Aina m'ha comanat

per ella ets un bon amic

i de l'orgullós que estic

aviat l'he començat.

L'endemà me va contar

i ara ja es dir-ho se presta

que feres una gran festa

perquè ho volies celebrar,

vareu beure i menjar

però el record d'aquell dia

fou tota la companyia

que arran de tu ha crescut

sou sa nostra joventut

el futur, també us diria.

Cadascú agafa un camí

parescut o diferent

perquè ha arribat el moment

de triar el vostre destí

i sempre has de poder dir

que t'has sentit orgullós

d'aquest jovent tan hermós

que dijous eren amb tú

perquè així serà segur

que el camí és venturós.

Serva bé aquesta glosada

com si fos un bon record

pot esser te dugui sort

si, Joan, qualque vegada

de dia o de vetlada

poc a poc tornes llegir

aquest glosat mallorquí,

arrel que tenim a mitges,

mentres tant el que desitges

que prest es pugui complir.

Molts d'anys, Joan Nadal